25N: “Que la pandèmia no ens silenciï” contra la violència de gènere”

41 dones han estat assassinades enguany en crims considerats de violència de gènere, malgrat que el confinament ha fet callar les denúncies

41 dones han estat assassinades entre l’1 de gener i el 17 de novembre de 2020 en crims catalogats com a violència de gènere. Des de 2003, quan van començar a comptabilitzar-se aquests crims de manera individualitzada, 1.073 dones han estat assassinades. En 2013, es va ampliar la categoria de “violència de gènere” als menors que eren assassinats al costat de les seves mares o per a fer-li mal a aquestes.

37 menors han mort a les mans dels seus propis pares o d’homes relacionats amb les seves mares des d’aquest any.

Aturada de denúncies per violència de gènere en 2020 després d’un constant creixement des de 2013.

Els Jutjats de Violència sobre la Dona, sales específiques perquè aquest tipus de delictes que es van crear en 2005, no han fet més que créixer en els últims anys. Des de 2009 fins a 2013 es va observar una tendència a la baixa i aquest any va marcar el sòl: 124.893 denúncies. Després, van començar a pujar lleument fins a 2016 i 2017, quan van pujar a tenor d’unes 13.000 a l’any.

Les denúncies s’havien estabilitzat durant tres anys en el màxim, rondant les 170.000 tant en 2017 com en 2018 i 2019. L’any passat va suposar un trist rècord: 168.057.

Què passa llavors en 2020 perquè, en finalitzar el primer semestre, les xifres estiguin molt lluny d’arribar a la meitat que l’any passat? Entre gener i juny s’han comptabilitzat 70.761 denúncies.

“Els tres mesos de confinament han tingut un efecte distorsionador de les xifres. Les dones que viuen amb els seus agressors han estat a la seva mercè en tots els sentits i no han pogut acudir a denunciar, a pesar que precisament han pujat totes les estadístiques en aquests mesos“, adverteix Dolç María Moreno, secretària de Formació Sindical i Igualtat d’ÚS.

Que la pandèmia no ens silenciï

Aquesta por de treure la veu durant l’estat d’alarma marca la campanya d’ÚS per a aquest 25 de Novembre, Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona. “Que la pandèmia no ens silenciï” és el nostre lema.

“La màscara, que tant ens protegeix enfront del coronavirus, és també la mordassa que fa callar a moltes dones. És el símbol de la pandèmia de portes per a fora, però imposa el silenci quan les víctimes la hi lleven en arribar a casa”, explica Moreno. “És necessari llevar-se una altra màscara, la de la por, més invisible que la de tela, per a alçar la veu. Un missatge no sols per a les víctimes, sinó per a tots els que saben o sospiten que s’està exercint la violència sobre una dona”, matisa.

Com arriben les denúncies de violència de gènere?

En aquest 2020, les denúncies sobre violència de gènere han arribat a través dels següents canals:

• El 70% les presenta la pròpia víctima en dependències policials.
• El 13% són conseqüència d’un atestat policial.
• Un 9% de les denúncies arriba per intervenció directa de qualsevol cos policial i els comunicats de lesions.
• El 8% restant es deu a denúncia en els *JVM de la víctima o d’un familiar; denúncia policial d’un familiar; o un altre tipus de denúncia per tercers o serveis socials.

En aquest sentit, el percentatge de vies d’arribada no ha variat molt. Però sí que es nota en el segon trimestre un menor pes de les denúncies en jutjats, tant pel confinament com per la pròpia saturació dels jutjats.

Les denúncies per violència de gènere, una evolució territorial desigual

Per a analitzar un any complet, hem de retrotreure’ns a les dades de 2019 i comparar-los amb 2018. És aquí on pot veure’s com evolucionava (o *involucionaba) la violència de gènere abans de l’abrupta irrupció de la pandèmia per coronavirus.

Les denúncies, com dèiem, van arribar al seu pic en 2019: 168.057, un 0,67% més que en 2018. Però, analitzades per territoris, la variació és molt desigual:

En 12 comunitats autònomes, el nombre de denúncies es va incrementar respecte a 2018. Destaquen de llarg els dos arxipèlags: a Balears van pujar un 21,32% i a Canàries, el 17,31%. També pugen a Castella-la Manxa, Euskadi, Aragó, Comunitat Valenciana, Navarra, Extremadura, Castella i Lleó, Galícia, Cantàbria i Andalusia.

En les altres 5, van disminuir les denúncies. Lidera la baixada la Regió de Múrcia, amb -22,11%, seguida d’Astúries, Catalunya, Madrid i La Rioja.

Quins delictes instrueixen els Jutjats de Violència sobre la Dona?

Dels delictes instruïts en 2019 pels jutjats especials, el 51,6% van ser delictes de lesions i maltractaments, tal com els recull l’article 153 del Codi Penal. I el 13,6%, també de lesions i maltractaments, però segons l’article 173.

L’article 153 s’inclou en el Títol III, “De les lesions”; i el 173, en en el Títol VII, “De les tortures i altres delictes contra la integritat moral”. Tots dos delictes, per tant, tenen diferent matís malgrat coincidir en nom, i d’aquí ve que alguns delictes de violència de gènere siguin qualificats segons l’un o l’altre article.

Augment de les ordres de protecció a dones

Entre 2012 i 2019, el nombre total d’ordres de protecció per a dones sol·licitades ha estat de 339.654. D’aquestes, el 86% les han demanat els *JVM i les restants, els jutjats de guàrdia.

Després d’una lleu baixada de les ordres en 2013 respecte a 2012, el número no ha fet més que pujar. 2019 va suposar un rècord també en aquesta estadística: 47.260 ordres de protecció, una de les majors pujades anuals, +2.215.

No obstant això, massa casos de violència de gènere que acaben en assassinat no comptaven amb una denúncia prèvia. Per tant, no va poder posar-se en marxa el mecanisme de protecció a la víctima.

DENUNCIAR ÉS PREVENIR. LA MÀSCARA PROTEGEIX, NO OFEGA. QUE LA PANDÈMIA NO ET SILENCIÏ, QUE LA PANDÈMIA NO ENS SILENCIÏ.