Transforma la teva Ensenyança: Incorpora els Innovadors Formularis de Google a l’aula

La metodologia utilitzada en aquest curs es basa en Escenaris de Aprenentatges basats en situacions reals. Es proposa a l’alumne una situació basada en una aplicació real i pràctica anomenada Escenari.

Aquest Escenari està acompanyat amb diversos elements complementaris que garanteixen àmpliament la resolució satisfactòria del repte llançat a l’alumne.

• Guia Pas a Pas: és una guia per a l’alumne en la qual apareix l’ordre dels passos a seguir per resoldre l’Escenari presentat. A més també indica on trobar els recursos necessaris per a superar cada pas.

• Informació Adjunta: són complements (fotos, documents, url, …) que són necessaris per a la resolució de l’escenari presentat.

Podem resumir les principals característiques d’un programa basat en Escenaris d’Aprenentatge (SCC – Scenario Scentered) a partir de set regles, tal com es mostra a continuació.

1. Basat en escenaris. Consisteix en un conjunt d’hipòtesis sobre els clients que necessitin ajuda relacionada amb el negoci o negocis que necessiten activitats de lideratge específic dut a terme des de dins. Els estudiants treballen i desenvolupen els escenaris.

2. Un escenari alhora. Els estudiants només treballen en un escenari a la vegada, i si planegen seguir tot el programa, es matriculen en els escenaris. Els estudiants tenen un paper central en aquests escenaris, com a consultors, consellers, empresaris, i sempre tenen un treball a realitzar i material a lliurar.

3. Sense ordre fix. Com que no és obligatori per al programa, els estudiants es matriculen en els escenaris sense un ordre predeterminat.

4. Caràcter pràctic. Una diferència important entre un programa SCC i altres programes és el seu caràcter pràctic. L’objectiu és crear un programa que pugui ser útil per als estudiants que van a utilitzar les habilitats que aprenen immediatament, prenent part en les seves empreses familiars, treballant de manera efectiva en rols específics en les organitzacions més grans, o iniciant els seus propis negocis. L’objectiu no és ensenyar teoria de principis empresarials destinats a acadèmics, sinó més aviat la intenció és la d’ajudar els estudiants a posar en pràctica les habilitats reals de la gent en el dia a dia en el món dels negocis.

5. Materials en línia i grups de treball. La majoria de materials que utilitzen els estudiants i els professors estan disponibles en línia, el que permet tenir plenament en contacte a estudiants i professors, també de forma remota. Els estudiants treballen principalment en grup, i poden comunicar-se entre si i amb els seus professors mitjançant la utilització de tecnologies cooperatives virtuals.

6. Tutoria. Mentre que els programes més comuns tenen a professors o instructors que ensenyen de forma tradicional (a través de conferències i en general mitjançant didàctiques convencionals), els professors d’un programa SCC són mentors que treballen guiant als seus aprenents, com instructors que estan impartint una classe.

Quina és la diferència? Un mestre, en el sentit tradicional del terme, diu als estudiants el que ell o ella considera que necessiten saber i de vegades demana que recitin les lliçons d’una forma o d’una altra per comprovar el seu «aprenentatge». Un mentor i un professor SCC, permet als aprenents anar desenvolupant el seu treball pas a pas, observant i criticant el seu progrés, responent les preguntes que tenen, models i habilitats que necessiten, i els ajuda perquè adquireixin les habilitats de la millor manera possible.

7. Ensenyament just a temps. Una diferència important entre SCC i els cursos tradicionals radica que, en els cursos tradicionals, s’expliquen els continguts nous i habilitats (a través de conferències, llibres i altres recursos) abans de preguntar als estudiants i demanar la seva utilització en un context concret . Això pot semblar lògic, perquè com es pot fer servir alguna cosa que encara no ha après a utilitzar? El problema és que sense una comprensió de quan i per què els continguts i habilitats són procedents i necessaris, i sense la motivació per aprendre la informació perquè es pugui utilitzar de forma immediata per resoldre un problema que ja tenen en les seves ments, els estudiants troben sentit al que estan aprenent. Per tant, en SCC, se’ls dóna als estudiants les seves tasques en el context significatiu de l’escenari en el qual estan exercint un paper, i per tal de desenvolupar aquesta tasca, que s’adonin del que necessiten per aprendre els continguts i habilitats que els permetin realitzar el treball. En altres paraules, se’ls demanarà que facin servir el nou coneixement abans que ho hagin après, i ho aprenen en el mateix moment en què ho estan utilitzant.